Hoy una sonrisa lo dice todo, lo paga todo, lo arregla todo, todo, quizás todo no.
Avui maleeixo qui em va dir que canviant de marxa aconseguiria tenir les mans més blanques de la galàxia.
Avui hi ha tantes coses que es podrien fer en set dècimes de segon, però aquesta precisament no.
Today is like being smashed by one of the big boys.
Hoy se deslizan las lágrimas hasta llegar a un precipicio que les llevará al suicidio al chocar con los grumos de la sopa instantánea.
Avui potser tornaré a sentir-hi, o millor deixar-ho per un altre dia.
Avui és tant difícil comprar quatre entrades i que estiguin centradetes, juntetes, baratetes...
Avui he sentit el teu riure i mentre patíem la mateixa humitat tornàvem a voler arreglar un món.
Avui el remolí et regira i el ronc de la finestra no et desperta ni a llamps.
Hoy empieza la carrera fondo de la carrera de fondo que ya empezo y de la que nunca llegas a ver el final, ni ese ojo de luz, ni esa cinta que romper... ni ese agradable punto de partida.
Hoy en caída libre sobre taza de váter consiguió sobrevivir, para contárselo a su sustituto.
Avui, bip bip bip esperem que tot vagi bé i la medicina faci la seva feina, t'hem deixat en bones mans.
Avui o de com les coses seguint el seu curs a voltes ho fan riu amunt.
Avui la ciutat no sembla despertar-se després d'una lliçó dictada sense parets.
Hoy el viento nos pega y los olivos hablan mientras los algarrobos responden.